Des de la utopia universalista del Palazzo Enciclopèdico sommiat per l’arquitecte visionari Marino Auriti, Massimiliano Gioni ha desplegat la seva tesi curatorial: una mostra mundial no tant d’un o altre aspecte de l’art contemporani com de les moltes maneres d’utilitzar les imatges per organitzar el coneixement i donar forma a les diverses experiències del món. Mitjançant una polièdrica i cromatica mostra de dibuixos, brodats, acumulacions, reciclatges, pedres, anotacions gràfiques o fotografies procedents de tot el mon, de múltiples cultures i contextos, Gioni desdibuixa fronteres entre artistes, amateurs, visionaris, malalts mentals o simples persones que, lliurement, prenen la imatge com a eina de comunicació. Així es desdibuixen també fronteres entre els repertoris de les imatges interiors (somnis, fantasmes, records) i el setge permanent de les imatges “exteriors” (entorns urbans, publicitat, audiovisuals, comerços).
Font d’hibridacions, ombres i salts fora del sistema, la 55 Biennale convida a la controversia i per una vegada la polèmica no és exclusivament política,ni estratègica.
La reflexió sobre els límits de l’art i l’ús de la imatge que es mostra a la 55 Biennale va ser fruit inicial d’una conversa d’estiu tranquil·la i profunda amb Nora Ancarola. He pensat que aquest tema podia interessar a altres persones. Si has estat a la Biennale o la coneixes perquè t’hi has interessat i vols participar al diàleg, ens encantaria comptar amb tu. Es tracta d’una conversa horitzontal, no d’una conferència ni d’una taula rodona.
Paral·lelament, dins la jornada haurà la possibilitat de visionar el treball videogràfic de Fiona Morrisson que es presenta al pavelló d’Andorra.
Clara Garí
Un projecte de Nau Côclea acollit per Bòlit Centre d’Art Contemporani de Girona
Fotografia: Arthur Vispo do Rosario Marinha Salvados (detall)
