Room #11
Elena Font Rodà & Clara Garí
Instal·lació i biblioteca de llibretes
Hotel Bellmirall habitació 11
C/ Bellmirall 3, Girona
12 d’abril de 12 a 21 hores. 13 d’abril de 12 a 20 hores
Cap a la primavera de 2005, Elena Font Rodà i jo vam començar un joc que tenia alguna cosa de projecte epistolar i de cadàver exquisit. El suport del treball un parell de llibretes i les regles del joc, dibuixar, pintar, escriure, tallar esgarrapar, clavar, enganxar, posar o treure. Ens vam donar la llibertat d’envaïr reciprocamet l’obra de l’altra, de manera que moltes vegades insistiem en una mateixa pàgina que esdevenia palimsest. Vam arribar a tenir tres, quatre, cinc llibretes en circulació. Tot s’hi valia; sovint el tractament que l’Elena donava al que jo havia escrit, o el que jo anotava damunt els seus garigots funcionava com un prisma, els significats saltaven per l’aire i l’obra es feia sola, mentre nosaltres jugàvem a dir entre línies i a callar més del que deiem.
Aquell treball era també l’expressió d’una amistat, bastida en algunes complicitats que s’intueixen a les llibretes que de fet no venen gaire al cas. Petita pista: els variadissims entresurts i plecs del cor, hi tenen en aquestes llibretes un gran protagonisme, intencionalment desdibuixat.
Una biblioteca de llibretes no s’adiu al format de les exposicions on l’obra es mira a l’espai i als murs amb respecte i sense afecte, amb visió instantània i distància emocional. Al Bellmirall en canvi podreu seure, – fins i tot jeure i dormir-hi!- , podreu agafar les llibretes, prendre el temps d’explorar-les però no us podreu desdoblar. Perquè si ens en sortim, al Bellmirall mirar serà mullar-se. Com un familiar a qui li ensenyes un àlbum de fotografies, un brodat, o un diari personal, hem buscat per a vosaltres una acollida còmoda però també els paranys que busquen una mirada implicada.
Han passat uns anys des de que es va acabar aquest projecte, i la nostra vida ha canviat molt. El que s’explica a Room, però, són coses senzilles, simples, mirades, sensacions, emocions que tothom ha sentit alguna vegada. Les nostres vides són poc importants aquí, podrien ser les de tantes altres dones de la nostra edat, en el moment que ens trobàvem aleshores, a qualsevol lloc de Catalunya, del món. Veniu a dormir al Bellmirall i comproveu vosaltres mateixos. Clara Garí
