Conferència sobre No Res / John Cage. Una interpretació de Orquestra del Caos
Josep Manuel Berenguer, Jordi Salvadó, Francesc Llompart, Clara Garí
Un projecte de Nau Côclea
I have nothing to say, and I am saying it, and this is poetry as I need it.
John Cage va dir la Lecture on Nothing l’any 1949 a l’Artists’ Club. El text es va publicar a la revista Incontri Musicali l’agost de 1959. Com altres textos que John Cage va escriure i composar aquells anys, l’obra gira entorn dos temes: d’una banda una reflexió sobre la composició en la música clàssica occidental, els conflictes i les ruptures de la música dodecafònica i contemporània. Per altra banda el resultat de les lliçons de D.T. Suzuki, el mestre de Cage a la universitat de Columbia i la descoberta del que pot significar composar i escoltar música des de la perspectiva del “no fer” del deixar esdevenir, que caracteritza la filosofia Zen.
La conferència està estructurada com una partitura, a la qual les paraules i els silencis són les notes musicals; el tempo està cronometrat. La conferència explica que a l’art, com a la vida, no es tracta d’arribar enlloc, sinó de passar, de fer camí, de fer. Un quefer neutre, sense projecció de la personalitat subjectiva, ens duu a ser receptors, o contenidors de qualsevol cosa, perquè només així la natura (en aquest cas, la música o la paraula en tant que so pur) s’expressa a través nostre i es desplega com un paisatge infinit. Aquest quefer és un plaer i es fa naturalment, sense esforç. Cage intenta, al llarg de la conferència, que el públic deixi de perseguir el significat de les paraules i s’endinsi directament i sense interpretacions en la realitat mateixa, on, lentament, tranquil·lament, les paraules s’alliberen de la necessitat de dir i esdevenen “poesia tal com la necessitem”.
La Conferència sobre Res desplega una idea que reprendran més tard els seus alumnes i col·legues del Black Mountain College i molt particularment l’artista performer Allan Kaprow. Però perquè prengui tot el seu sentit cal no només que John Cage o ara L’Orquestra del Caos, la llegeixi i la digui com està indicat a la partitura. També cal que qui escolta es deixi fer, es deixi dir, es deixi conduir enlloc, sense imposar els significats ni els raonaments que s’esperen d’una conferència. La Conferència necessita l’acceptació de qui escolta. Només així escoltada/acceptada pren la força de veritat i d’optimisme d’una autèntica anunciació.
Benvinguts enlloc, a sentir la Conferència sobre res.
Traducció al català : Clara Garí amb la col·laboració de Jordi Vintró i Carme Pardo
Revisió partitura : Josep Manuel Berenguer
